Zog i els doctors voladors: aventures, ciència i petits descobriments

Zog i els doctors voladors és una història plena d’aventura i humor que també amaga moltes curiositats sobre la natura, la medicina i el procés de creació de les pel·lícules d’animació.

Un petit enllaç amb altres històries de Julia Donaldson

Al començament de la pel·lícula, en Zog rescata un petit cargol de mar que està a punt de ser devorat per un cranc. Aquest cargol recorda molt al protagonista d’un altre conte molt conegut: El cargol i la balena. A més, la bava del cargol tindrà un paper inesperat en el desenllaç de la història. Si pares atenció a la pel·lícula, descobriràs per què!

De fet, Zog i els doctors voladors forma part d’un conjunt d’adaptacions cinematogràfiques dels contes de Julia Donaldson i Axel Scheffler, autors d’alguns dels personatges més populars del cinema infantil europeu. Entre aquestes adaptacions hi trobem El Grúfal, El cargol i la balena o la primera pel·lícula de Zog.

Medicina, salut i petits detalls del dia a dia

La pel·lícula també introdueix algunes idees relacionades amb la medicina. Els primers estudis mèdics es remunten a civilitzacions antigues com l’Egipte faraònic, on ja es buscava la relació entre els símptomes d’una malaltia —com la febre, els esternuts o els mocs— i les seves possibles causes.

En la història, veiem també com el rei comparteix dolços amb els coloms del castell just abans d’emmalaltir. Aquest gest pot semblar innocent, però en realitat pot ser perillós: algunes malalties són contagioses, és a dir, es transmeten entre persones o animals a través de l’aire o de la saliva.

Com es creen els personatges d’animació

Darrere de qualsevol pel·lícula d’animació hi ha un llarg procés de proves i ajustos. Els creadors han de treballar l’aspecte dels personatges, els seus gestos i la manera de moure’s, perquè aquests detalls expliquen molt sobre la seva personalitat.

Aquest procés pot requerir moltes versions abans d’arribar al resultat final.

La natura també forma part de la història

La pel·lícula ens recorda també la importància de petits animals com les abelles, que van de flor en flor recollint pol·len per fabricar la mel dins del rusc. Aquesta feina, a més, permet que el pol·len es dispersi i que creixin més flors, un procés essencial per a l’equilibri dels ecosistemes.

L’art i la música en l’animació

Alguns curtmetratges relacionats amb aquest univers, com L’ocell i la balena, destaquen també per la seva tècnica artística. En aquest cas, cada fotograma és una pintura real, cosa que significa que per crear només un segon de pel·lícula poden ser necessàries fins a 16 pintures diferents.

La música també hi té un paper molt important: el piano acompanya els moments més emocionals dels personatges, reforçant el to poètic de la història.

Aprendre observant

Quan el petit ocell surt de l’ou, el primer que fa és imitar la seva mare. Aquest comportament és molt habitual tant en animals com en infants i rep el nom d’aprenentatge vicari: aprendre observant el que fan els altres.

Una manera natural de descobrir el món i començar a fer les coses per un mateix.