Sabies que… a Anem a caçar un os hi ha molt més del que sembla?

La història d’Anem a caçar un os és molt més que una simple aventura familiar. Darrere del joc, els sons i el ritme del relat s’hi amaguen moltes curiositats sobre la natura, el llenguatge i la creació de la pel·lícula.

Un animal fascinant: l’os

L’os que apareix a la història està inspirat en un animal real impressionant. Els ossos són animals salvatges i omnívors, és a dir, s’alimenten tant de fruits i arrels com d’insectes o carn. El seu cos voluminós i la seva poderosa mandíbula els converteixen en els omnívors més grans de la Terra.

Tot i que tenen un caminar pesant, poden arribar a córrer fins a 50 km/h, una velocitat semblant a la d’un cotxe dins d’una ciutat.

Existeixen tres grans tipus d’ossos:

• L’os bru, com el de la pel·lícula, que viu a Europa i Amèrica
• L’os polar, que habita a l’Àrtic i té una dieta principalment carnívora
• El panda, originari d’Àsia, que s’alimenta sobretot de bambú

Del llibre a la pel·lícula

En el llibre original, els personatges no tenen nom. Els directors de la pel·lícula van decidir donar-los noms per ajudar el públic a connectar millor amb la història. Aquest petit canvi permet que cada espectador pugui imaginar també com li agradaria que es diguessin.

El poder de les onomatopeies

Un dels elements més característics del conte són les onomatopeies, paraules que imiten sons de la natura o d’una acció.

Quan el Max travessa diferents paisatges, el relat es construeix a través del so:

• l’herba: xuix, xuaix…
• l’aigua: glup, glup…
• el fang: xipi, xopi…

Aquest recurs dona ritme a la narració i convida els infants a participar activament en la història, repetint els sons i jugant amb el llenguatge.

Un detall molt especial

A la versió original de la pel·lícula, la veu de l’os és la del mateix autor del llibre, Michael Rosen. Un petit homenatge que connecta directament el conte original amb la seva adaptació cinematogràfica.

Petits secrets amagats

La pel·lícula també inclou algunes picades d’ullet per als espectadors més observadors. Per exemple, en una escena d’Aston i els regals apareixen dos peluixos molt especials: Topets i Taquetes, personatges d’una altra col·lecció de contes infantils suecs creada pels mateixos autors, Lotta i Uzi Geffenblad.