La vida d’en Carbassó: una joia d’animació que parla amb honestedat al cor d’infants i adults

La vida d’en Carbassó (Ma vie de Courgette, 2016) és una pel·lícula tan breu com intensa. En tot just 63 minuts, aquesta obra suïssa d’animació stop-motion aconsegueix allò que moltes grans produccions no assoleixen: emocionar, entretenir i fer reflexionar l’espectador, independentment de l’edat.

Dirigida per Claude Barras i escrita juntament amb Céline Sciamma, està basada en la novel·la Autobiografia d’un carbassó de Gilles Paris i explica la història d’en Carbassó, un nen de 9 anys que, després de la mort sobtada de la seva mare, és portat a un centre d’acollida. Allà, envoltat d’altres infants que també han viscut experiències traumàtiques, aprèn a confiar, estimar i construir un nou significat de família.

El que fa especial La vida d’en carbassó no és només la seva impecable tècnica de stop-motion (més de 100 persones van treballar-hi durant dos anys per donar vida als ninots, fets d’escuma, silicona i resina), sinó la sensibilitat amb què tracta temes com el maltractament infantil, l’orfenesa, la resiliència i el dret de tots els infants a ser cuidats i escoltats.

Lluny del dramatisme gratuït, la pel·lícula combina humor, tendresa i realisme amb una elegància poc habitual en el cinema infantil. L’estètica, amb personatges de caps grans i ulls expressius, permet que cada emoció es transmeti de forma directa i potent. El resultat és una història que commou sense caure en la tristesa, i que deixa espai per a l’esperança, l’empatia i la possibilitat de tornar a començar.

Al llarg del migmetratge, veiem com en Carbassó s’adapta al centre «La Fontaine», on estableix vincles amb altres infants que, com ell, han viscut situacions difícils, però troben en l’amistat i el joc un espai d’afecte i solidaritat.

Un dels grans encerts del film és la seva honestedat: no amaga els aspectes més durs de la vida, però els tracta amb una delicadesa que permet parlar-ne en família o a l’aula. No és estrany que La vida d’en carbassó hagi estat reconeguda pel seu valor educatiu, i formi part del catàleg de Rita & Luca Films com a exemple de cinema que entretingui i formi alhora.

Guardonada a nombrosos festivals i nominada a l’Oscar i al César com a Millor Pel·lícula d’Animació, és una d’aquelles petites obres mestres que deixen empremta. Ideal per veure en família, en contextos educatius o simplement com una experiència cinematogràfica diferent, aquesta pel·lícula ens recorda que, fins i tot enmig del dolor, pot néixer alguna cosa bonica.

En definitiva, una història que convida a mirar la infància amb uns altres ulls i a valorar el poder de l’amistat, la confiança i l’amor.